FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oficial reial d'origen islàmic que tenia el càrrec de cobrar les rendes i els drets del rei. A l'edat mitjana, encarregat de la recaptació de l'almoixerifat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feliç . En aquella casa, s'hi trobava benaurat com en un paradís. O benaurats mortals, quina sort la vostra! Dies benaurats. Edat benaurada. Solitud benaurada. Benaventurat 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dista més o menys. Estan distants l'un de l'altre quatre quilòmetres. Són dos punts molt distants. Són molt distants d'edat. Fred, reservat. Una actitud distant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A la Corona catalanoaragonesa, durant l'edat mitjana, oficial palatí al servei immediat del majordom que, ensems amb el boteller, tenia cura del servei del vi a la taula reial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar blanc. Esdevenir blanc. Tenia uns cabells negres i espessos, que no s'emblanquien amb l'edat. Tractar (la moneda de billó) de manera que adquireixi aparença d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve abans del temps ordinari. Són més bons els pèsols primerencs que els tardans. Que té lloc a l'inici d'un període. Fase primerenca. Edat primerenca. Obra primerenca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del temps present o dels temps pròxims al present. La història moderna. Edat moderna. La part moderna d'una ciutat. Un autor modern. a la moderna Segons ús o costum modern. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prova severa emprada per a escatir la veritat d'alguna cosa. Prova que a l'edat mitjana feien els acusats, la qual servia per a determinar-ne la culpabilitat o la innocència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impost que pagava la població servil per raó dels béns seents que posseïa. A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els veïns. [...]
