FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar de la presència, allunyar. L'han absentat de l'escola. Sortir de la presència, separar-se, allunyar-se. Absentar-se d'un lloc. S'absentaren de la ciutat. S'absentà sense permís. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'escola en el mateix sentit que la inclinació dels estrats, bé que rarament ho fa amb el mateix angle, s'aplica en geologia a un curs d'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és eclesiàstic. Persones laiques. Cristià, membre actiu de la comunitat eclesial, que no és ni clergue ni religiós. Independent de tota confessió religiosa. Ensenyament laic. Escola laica. Estat laic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola pictòrica que constitueix la radicalització de l'impressionisme, emprant únicament colors purs, aplicats metòdicament en petites pinzellades, de manera que es barregen i complementen a la retina de l'espectador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als documents o a la documentació. Escola documental d'art. Que recolza en documents. Prova documental. Film que no és de ficció i té una finalitat informativa, cultural o didàctica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que minva. Lluna minvant. Interval de temps que s'escola entre la lluna plena i la lluna nova. En heràld., lluneta amb les banyes dirigides al flanc sinistre de l'escut. Minvada 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escola literària de la segona meitat del segle xix, d'origen francès, caracteritzada per la defensa de l'autonomia de la poesia, l'elaboració formal, la imitació dels clàssics i l'emoció continguda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha separat en matèria de doctrina d'una comunió religiosa, d'una escola filosòfica, artística, d'un partit polític, etc. Les sectes dissidents. Els liberals dissidents s'ajuntaren als conservadors. Persona dissident. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escolà que serveix a l'altar. Clergue que havia rebut l'acolitat i que servia a l'altar. Persona que en segueix una altra per servir-la. El candidat de l'oposició i els seus acòlits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixar o emmagatzemar (dades, sons, imatges, etc.), en un suport material adequat per a poder reproduir-los quan calgui. Observar, prendre nota (d'una cosa). S'han enregistrat tretze casos d'hepatitis a l'escola. [...]
