Resultats de la cerca frase exacta: 43

Diccionari de la llengua catalana
21. aclimatar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre. No ha pogut aclimatar-se a Suècia. Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d'aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts. [...]
22. consentiment
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lliure de la voluntat respecte a un acte extern, propi o estrany. [...]
23. tirafons
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caragol per a fixar a la fusta una peça de metall, com ara un ganxo, una anella, una frontissa. Instrument per a extreure del fons d'una ferida pregona una bala o un altre cos estrany. Eina en forma de ganxo que serveix per a posar el fons de la bota en el seu lloc. [...]
24. original
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una escriptura pública. No copiat o imitat. Un pensament original. En les obres actuals, ja no imita els seus predecessors: és tot original. Que no s'assembla als altres, que té quelcom d'estrany, de rar. És un home original! [...]
25. estranyesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò per què algú o alguna cosa és estrany. No sabria dir-te en què consistia l'estranyesa d'aquell so. Cosa estranya. Un home carregat d'estranyeses. Sorpresa, admiració, que causa una cosa estranya. Em fa estranyesa que triguin tant. Sentir, algú, estranyesa [...]
26. adoptar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar a la pròpia família (un infant, un estrany a ella). Un matrimoni sense fills va adoptar l'orfe. Algú, fer seu (el parer, l'opinió, etc., d'un altre). Vam adoptar el seu pla. Prendre (una resolució, un acord), després de previ examen o deliberació. L [...]
27. despenjar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar penjat. Han despenjat el llum per netejar-lo. S'ha de despenjar la porta per entrar aquest moble. Cessar d'estar penjat. De la sotragada, els porticons s'han despenjat. Manifestar un pensament, una idea, un propòsit, estrany o absurd. Sempre et despenges amb acudits sense [...]
28. sota 3
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sota un punt de vista determinat. Davall 2. El pis, la botiga, el carrer de sota. El cotxe fa un soroll estrany: mira què hi ha a sota. La porta és tancada i per sota no es veu llum. El llençol de sobre i el de sota. Un balcó enrajolat per sota.  [...]
29. desfici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una cosa que despacienta fortament, a les punyides d'un desig violent. Els records es convertien en un desfici coent que em turmentava. Aquest pensament em produeix un desfici estrany. La petonejà amb [...]
30. ennuegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
Pàgines  3 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>