FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de regularitzar. regularització de comptes Conjunt d'operacions comptables l'objecte de les quals és la comprovació general de les anotacions, la determinació dels resultats de l'exercici i la fixació de la situació patrimonial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desviació endarrere. Retroversió de l'úter. Acte de traduir novament a la llengua original un tros ja traduït d'aquella llengua, fet normalment com a exercici didàctic. Fragment que hom ha retraduït o ha de retraduir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Home consagrat a l'exercici públic del culte, a fer d'intermediari entre els homes i la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades. En l'Església catòlica, home consagrat a Déu i ordenat prevere. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privilegi, gràcia, exempció, de què frueix un cos polític, una autoritat, una persona. Les prerrogatives de la corona. Facultat important o privativa d'alguns dels poders estatals, quant a llur exercici o relació amb els altres poders. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma formada per una fulla d'acer flexible, acabada en una boleta, i per una empunyadura, que serveix per a l'ensenyament i l'exercici de l'esgrima. Especialitat de l'esgrima que es practica amb el floret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics grecs i romans, lloc públic per als exercicis gimnàstics, per a la lluita, per al pugilat, etc. Exercici gimnàstic. Lloc públic en què se celebren exercicis literaris o es discuteix sobre qualsevol assumpte. Discussió, disputa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detriment, pèrdua. Amb la seva mort, el món de la música resta en gran menyscapte. menyscapte de diners Indemnització que es paga als caixers, pagadors, etc., per les pèrdues de diners que puguin tenir en l'exercici de la seva feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una agulla. Passar d'un estat a un altre de millor. Les relacions entre ambdós pobles han millorat considerablement. El temps ha millorat molt. Tenien l'esperança de millorar de fortuna i de posició. Amb exercici, milloraràs de salut. Un malalt, un mal, alleujar-se. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esgotar o d'esgotar-se; l'efecte. Afebliment gradual d'una o de diverses funcions vitals produït per l'excés d'exercici. Pèrdua extrema de forces. esgotament nerviós Estat de fatiga excessiva produït pel treball corporal o intel·lectual intensiu i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tallar en trossos petits. Capolar la carn. Capolar llenya. Capolar una peça de metall i moldre els trossos. Ferir amb contusió, macar. La pedra ha capolat la fruita. Fatigar fortament. Mira que et capoles fent tant d'exercici. L'excursió l'ha ben capolat. [...]
