FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Conversa d'aquest gènere que es difon en un mitjà de comunicació. entrevista documental Entrevista utilitzada en l'anàlisi d'empreses que recull informació sobre els treballadors en l'exercici de llur activitat. entrevista en profunditat Entrevista en què l'entrevistador [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa. Transeünt 2 . Persona que assisteix algú en l'exercici d'una facultat per adquirir-ne la pràctica. Persona que passa les lliçons als estudiants, aquell amb qui van a estudiar els qui estan per examinar-se, etc. Advocat jove o auxiliar d'un advocat o d'un notari [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ventrell. Treure (alguna cosa) del seu lloc, apartar, especialment llevar (un obstacle). Remoure un obstacle, un inconvenient. Fer cessar (algú) en l'exercici d'un càrrec a causa del nomenament d'una altra persona per al mateix càrrec. El capità va ser remogut del càrrec d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic. Càrrec de ministre d'un estat. Temps que dura l'exercici d'aquest càrrec. Departament que forma part del Govern de l'Estat. Ministeri de Cultura, d'Economia. Edifici on hi ha l'oficina d'un ministeri. Cos de ministres d'un estat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
moral, els interessos o la manera de viure d'aquest. Força legítima vinculada al dret que permet el seu exercici contra l'oposició injusta o permet d'exigir el compliment de les obligacions i que es manifesta essencialment en l'execució de sentències i en les funcions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d'edat assignat per la llei per a exercir un càrrec. Punt on s'acaba l'exercici d'un poder, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
té unes prestacions excel·lents, adequades per a l'ús professional. Té un equip de so professional. Que té com a objectiu l'adquisició dels coneixements, les habilitats i les aptituds necessaris per a l'exercici d'una professió. Escola professional. Té estudis de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tacte. Exercici del sentit del tacte. tenir una cosa bon tacte Ésser suau, agradable, etc., al tacte. Exploració, per palpació amb un o més dits, de l'interior d'una cavitat, com ara del recte, de la vagina, etc. Art de parlar, d'obrar, segons l'oportunitat, les conveniències, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de retenir o de retenir-se. L'exercici del seu nou càrrec era incompatible amb la retenció del que abans tenia. Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d'orina [...]
