FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual no pot ésser deduït del significat dels seus components. Manera peculiar amb què constitueix i ordena les proposicions cada escriptor, una llengua. Oració 2 1. Frase distributiva, final. Sintagma. Una frase nominal, adverbial. Element de melodia que comprèn dos o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de justificar; l'efecte. Una justificació de les esperances que hi havíem posat. La justificació d'un pagament. Paraules, escrit, etc., amb què hom es justifica. Vet aquí la justificació de la meva conducta. Text en forma de colofó al final d'alguns [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plega. Una màquina plegadora. En el tissatge, corró, antigament de fusta, en què s'enrotllen els ordits i els teixits. Plegador d'ordit. Mecanisme que, disposat al final de les rotatives, talla i plega la banda contínua del paper imprès. Màquina de plegar papers [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
altre al final d'una via fèrria. Rebaix fet en un determinat indret de cadascun dels dos carrils d'una via fèrria. Peça que, col·locada a posta, limita la cursa d'una altra peça, d'un òrgan mecànic, d'una porta, d'una finestra, d'un calaix, etc. a topall A [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba en un estat crític. Estic fotuda de diners i no sé si arribaré a final de mes. Mon pare està molt fotut; no sé pas si durarà fins a demà. Si perdem les claus del cotxe, quedarem ben fotuts. Que posa en un estat molt crític, difícil de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Secció o subdivisió d'un discurs, d'un capítol, etc., generalment numerada, que forma una unitat pel fet de tractar d'un punt particular. Vegeu, sobre aquest punt, el segon paràgraf. Fragment d'un escrit separat dels altres per un espai, de manera que el final de la ratlla on [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a indicar l'inici [(] i el final [)] d'un parèntesi. Parèntesi d'obertura, de tancament. Posar entre parèntesis. En mat., signe gràfic usat en parella amb un altre per a indicar que les operacions algebraiques escrites entre ambdós signes tenen prioritat respecte a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o en una marató, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la cursa. cotxe familiar Brec². cotxe patrulla Vehicle emprat per una patrulla. Vagó de passatgers. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
perceptible d'errors materials, la qual ha d'ésser salvada al final. Aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques. Fer una esmena de calç en un sòl àcid. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pàgines encarades que contenen un text unitari. pàgina de respecte Pàgina en blanc, al principi o al final d'un llibre. a tota pàgina Ocupant totes les columnes, s'usa fent referència a un titular d'un periòdic. Episodi 1. Una bella pàgina de la història de [...]
