FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les papilionàcies, de tiges verdes, fulles petites, fugaces, flors grogues, grosses i molt oloroses, i llegum negre quan és madur, que es fa a les terres mediterrànies (Spartium junceum). Flor de la ginesta. Gódua. ginesta blanca Ginestó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
unides al fruit per un llarg filament, cultivat com a ornamental. Magnòlia perennifòlia, de fulles coriàcies i lluents, flors blanques, molt grosses i oloroses, i llavors vermelles, originària d'Amèrica del Nord i sovint plantada com a ornamental (Magnolia grandiflora). Flor de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda en l'òrgan de l'olfacte per les emanacions de certs cossos. Fer olor una flor. Partícules emanades d'un cos que afecten agradablement o desagradablement l'òrgan de l'olfacte. L'olor de les flors. Sentir una olor. fer olor de Ésser sospitós d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament en forma de flor. Corona de florons. Adorn pintat o esculpit posat al centre d'un sostre o en un altre lloc semblant. Fet, mèrit, títol, etc., que dona esplendor a algú o a alguna cosa. Era el més bell floró de la seva corona, una de les seves més belles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de muntanya [o prunel·la de flor gran] Prunel·la de fulles ovades i flors força grosses d'un blau violaci, que es fa a les pastures i als matollars i boscos clars, especialment a muntanya (Prunella grandiflora). prunel·la vulgar Prunel·la de fulles inferiors clarament en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita obertura feta en una peça de roba per la qual es fa passar un botó cosit en una altra vora. Portar una flor al trau de la solapa. Incisió profunda feta al cos d'una persona o d'un animal. fer un trau a algú Donar-li una ganivetada, una punyalada, etc. Forat quadrangular [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marró i safrà. safrà de muntanya Herba de la família de les iridàcies, bulbosa, de fulles totes basals, linears i amb una banda blanca longitudinal, flor molt primerenca, que neix ran de terra abans que es desenvolupin bé les fulles, de vegades acompanyada d'una altra [...]
