FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor de la clavellina, de calze tubulós i pètals dentats o dividits en lacínies, de color vermell, purpuri, rosat o blanquinós en les espècies silvestres, i encara d'altres colors en les plantes cultivades. Clavellina 1 1. clavell bord [o clavell boscà] Clavell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
matí a la nit. Formant part d'una infinitat de locucions adverbials de manera, expressa: El mode de l'acció. A peu. A les palpentes. A les fosques. A penes. El preu. Va a tant el metre. Introdueix l'objecte indirecte del verb. Escriure a la mare. Donar una flor a una noia. Fer almoina als pobres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Una pedra, un marbre, de gra fi. Punt en relleu en una superfície, comparable a un petit gra. gra natural Gra propi de la flor del cuir que no ha estat modificat. Petita lesió cutània, element eruptiu primari propi de la fol·liculitis i de la pústula fol·licular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
als arenals litorals (Pancratium maritimum). lliri de neu Lliri de la família de les amaril·lidàcies, bulbós, de fulles cintiformes i amb una flor blanca penjant, amb els tèpals interns tacats de verd a la punta, que es fa sobretot a les vernedes i als prats de muntanya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
òrgan en oposició a les seves vores. El disc d'una flor. El disc d'una fulla. Figura plana amb què apareixen a la nostra vista el Sol, la Lluna i els planetes. El disc del Sol. disc galàctic Estructura cilíndrica molt plana que envolta el nucli de les galàxies espirals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
lateral que, fent parell amb un altre, forma part de la corol·la d'una flor papilionàcia. Expansió foliàcia o membranosa de certs pecíols, fruits, etc. L'ala d'un pinyó, d'una llavor. Part d'un edifici que s'estén a l'un o l'altre costat del cos principal. Van afegir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emprat com a brunyidor. dent de llop Clau llarg. dent de bou Gavó. dent de ca Catalinoia. dent de ca [o dent de gos] Herba bulbosa de la família de les liliàcies, amb dues fulles tacades de porpra, flor violàcia amb els pètals girats cap enrere, que floreix als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gàl·lic, però més alt, de flors dobles i amb els pètals apinyats, molt oloroses, mig penjants sobre pedicels llargs i prims, originari del Caucas i cultivat des de temps molt antics (Rosa centifolia). roser de flor petita Roser de guilla. roser de garlanda Roser robust, un xic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, gairebé a flor d'aigua, on poden encallar fàcilment les embarcacions. Altiplà marí aïllat de la plataforma continental vorejat per una depressió o gorja profunda que ocupa la part mitjana o externa de la plataforma. Planassa submarina on hi ha un cúmul passiu, en part [...]
