FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos alt i molt comprimit, amb la boca grossa i molt protràctil, i les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos, que inclou el gall. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cos fusiforme, generalment sense espiracle, amb les dents agudes i tallants, la primera aleta dorsal molt més grossa que la segona, que inclou la tintorera i el tauró gris. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mongeta vermella d'una varietat poc saborosa i de pell gruixuda. Cep d'una varietat que dona raïm de gra gros i pell dura. Raïm de cep afartapobres. Figa tardana, grossa i gustosa. ca l'afartapobres Fonda o restaurant barat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte produït pel treball de l'ésser humà, normalment de mida grossa i fet d'una manera rudimentària, però amb una certa complexitat. En biol., alteració produïda en les preparacions microscòpiques a causa dels processos preparatoris previs a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta de formes diferents que serveix per a capolar carn, tallar llenya, etc. Eina emprada pels sabaters consistent en un bloc de fusta quadrangular acassolat d'un costat, que serveix per a picar-hi la sola. Persona grossa i malgirbada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells nocturns, de l'ordre dels caprimulgiformes, insectívors, de mida mitjana, amb la boca grossa envoltada de pèls rígids, de colors críptics i vol silenciós, a la qual pertanyen l'enganyapastors i el siboc. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les gramínies, robusta, de base engruixida, fulles glaucescents i més aviat coriàcies i inflorescència en panícula grossa de color pallós o brunenc quan és madura, pròpia dels prats muntanyencs (Festuca paniculata o F. spadicea). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels làrids, de mida mitjana o grossa, propi d'ambients marins. gavià argentat Ocell de la família dels làrids, d'uns 55 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb el mantell gris clar i el bec i les potes de color groc, propi del Mediterrani [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les gencianàcies, robusta, de fulles el·líptiques oposades i flors grogues disposades en una gran inflorescència terminal, que es fa als prats de muntanya, l'arrel de la qual, molt grossa, conté diversos principis actius de propietats aperitives [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels balístids, de cos oval i comprimit, de pell gruixuda, aspra i dura, boca petita amb dents còniques i grosses, primera aleta dorsal amb una grossa espina erèctil seguida de dues espines molt més petites (Balistes carolinensis). [...]
