FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barrina grossa amb què hom forada el subsol per explorar la naturalesa d'un terreny, obrir un pou artesià o de petroli, etc. Tija més o menys llarga, massissa o tubular, flexible o rígida, que serveix per a explorar, dilatar, injectar o drenar, cavitats i conductes naturals o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sempervirens). boix baleàric Arbret de la família de les buxàcies, molt semblant al boix, però més robust i de fulla més grossa, que viu a Mallorca i a Cabrera (Buxus balearica). boix bord Aladern 1. boix de muntanya Neret. boix de Núria Neret. boix grèvol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més grossa del tac de billar. Cosa que molesta. Haver-lo de suportar cada dia: ja és una porra. Què tanta porra! fer porra Els caçadors, no matar res quan surten a caçar. Bossa 8. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
molt dividides, flors grogues, disposades en una umbel·la terminal grossa i altres de laterals més petites, i fruit el·líptic, comprimit i amb quatre ales membranoses al marge, que es fa a les brolles i pastures seques de terra baixa (Thapsia villosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dels arbres Ocell de la família dels motacíl·lids, de color terrós, amb el ventre blanquinós (Anthus trivialis). piula gola-roja Ocell de la família dels motacíl·lids, rar a les nostres contrades (Anthus cervinus). piula grossa Piula1 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels serrànids, de cos robust i boca molt grossa, de fins a 1 metre de llargada i 60 quilos de pes, de color bru rogenc amb taques disperses més clares, molt sedentari, de carn molt apreciada (Epinephelus guaza). anfós bord [o anfós jueu] Peix de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
). calàbria grossa Ocell de la família dels gàvids, d'uns 81 centímetres de llargada, bec gruixut i dret (Gavia immer). calàbria petita Ocell de la família dels gàvids, d'uns 59 centímetres de llargada, bec prim, i el maxil·lar inferior doblegat cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gomosa, el mannà (Fraxinus ornus). freixe de fulla grossa Freixe de folíols oblongs i borrons negres, que es fa als boscos caducifolis humits d'una gran part d'Europa (Fraxinus excelsior). freixe de fulla petita Freixe de folíols lanceolats i borrons bruns, propi dels boscos de ribera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels merlúccids, de color gris cendrós o gris argentat amb tons metàl·lics al dors, més clar als costats, i blanc argentat al ventre, amb la boca grossa proveïda de moltes dents en forma d'agulla, amb escates petites que es desprenen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bicolor o S. vulgare). melca d'escombres Melca d'una raça conreada, d'inflorescència grossa i molt ramosa, utilitzada per a fabricar raspalls i escombres. melca dolça Melca d'una raça de saba dolça, cultivada com a farratgera i per a obtenir-ne un xarop d'ús culinari [...]
