FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Darrera de les quatre parts iguals en què els romans dividien el dia. Part de l'ofici diví que es deia abans de les vespres. En el calendari romà, el novè dia abans dels idus. Impost pagat en cereals, consistent en la novena garba, un cop separada la desena del delme. En [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
doblegar-se, es trencaria. doblegar l'esquena davant algú Llagotejar-lo. Una càrrega excessiva, fer anar acotat o corbat (algú). Anar acotat o corbat per una càrrega excessiva. Es va doblegar sota el pes d'aquell gran feix. Un impost, un crèdit, etc., aclaparar (algú). Obligar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de prestar o de prestar-se; l'efecte. Impost o servei exigible per una autoritat competent. Obligació que prové de la llei o que, en virtut d'un acte jurídic, ha de complir una de les parts. prestació social substitutòria Servei civil. prestacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d'un tractat. Impost. Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú d'un compromís. Descarregar d'un impost, d'un deute. Descarregar-se de les seves obligacions de tutor. descarregar la consciència Alleujar-la confessant la culpa. descarregar el cor Deixar desbordar els sentiments. Desmuntar (un castell humà) fins a completar-lo sense fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
quantitat que se li ha de pagar en concepte de drets, o bé la gravada en un trosset de paper que cal enganxar a un document per a pagar l'impost, a una carta per a franquejar-la o certificar-la, etc. Moneda medieval amb l'escut reial gravat. Timbre de Perpinyà de Joan I. Timbre de València [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
l'exercici i no s'incorpora a l'estoc de capital. Antic impost municipal sobre certs comestibles i altres gèneres que s'introduïen en una població per vendre'ls. Aquest vi, pagats els consums, resulta car. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
supressió d'aquest impost. Fixar la residència en un lloc. Aquell any ens vam establir a Londres. Posar una casa de comerç, un negoci, etc., en un lloc. Aquests comerciants ja fa temps que es van establir al barri. Cedir (un bé immoble) en emfiteusi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Imposar una pena, una penitència, una obligació. Imposar algú la seva voluntat als altres. Imposar unes condicions molt dures als vençuts. Imposar silenci a la multitud. Imposar un tribut, un impost. S'ha imposat un règim estricte. Infondre respecte, temor, admiració. [...]