FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seus pecats amb llàgrimes. Esborrar-se el record d'un esdeveniment. Fer desaparèixer (els trets, el relleu, etc.), d'una escultura, d'un gravat, etc. S'ha esborrat la inscripció d'aquella làpida. Passar una ratlla o ratlles per damunt (d'un o més mots escrits) per indicar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mils. Un nombre gran indeterminat. Mil gràcies! Sempre troba mil excuses. T'ho he dit mil vegades! ni als mils Per a indicar que és lluny la realització o la consecució de quelcom. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senyal convencional no simbòlic que es disposa a la superfície de l'aigua, en la línia de costa, en la riba d'un riu, en un aeroport o en un altre lloc, per a indicar un límit, un perill, etc. Senyal convencional no simbòlic situat en una carretera que estimula l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de vent constituït per una conquilla de forma cònica molt prolongada o per una banya que, bufant per un forat fet al vèrtex, produeix sons semblants als d'una trompa, els quals són emprats per a fer senyals. Uns tocs de botzina van indicar l'inici de la cacera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'arreplegar els productes que lleva la terra. La collita del blat, de l'ordi. Hi anirem després de la collita. Conjunt dels productes així arreplegats. Una collita abundant, una bona collita. Una collita magra. a bona o mala collita Expressió usada per a indicar que el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encertat la combinació premiada. Veure feta certa (una suposició). Només jo deia que era mentida i ho vaig encertar. si l'encerto l'endevino [o qui l'encerta l'endevina] Expressió per a indicar que es confia en la sort. Ho faré així i, mira, si l'encerto l'endevino! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de signar; l'efecte. Nom d'una persona que aquesta escriu al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut. Identificació personal en l'entorn informàtic. Senyal que es posa en un llibre, en un document, etc., per indicar la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seguida sempre de de, serveix per a indicar el moment en què comença a comptar-se un espai de temps, el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el punt on és qui veu, sent, etc., una cosa distant. Ja pots començar des de demà. Som aquí des de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, etc.) situant l'extrem corresponent a l'altar major mirant a orient. Determinar la posició (d'una persona o d'una cosa) amb relació als punts cardinals. Determinar la direcció que ha de seguir (una cosa). Indicar (a algú) la direcció, el camí, que ha de seguir. Esbrinar [...]
