FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, patir amoïnament. És un tranquil: no s'amoïna per res. Avui no cal amoïnar-se a ressuscitar antigues històries. No t'amoïnis, home: ja t'ho pagarà. No cal que t'hi amoïnis: ja ho faré jo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No voler intervenir en alguna cosa, prescindir-ne, fer-ne abstracció. L'Ajuntament es desentenia d'aquest fenomen de cultura popular. En Tomàs aviat es va desentendre d'acompanyar la Teresa. Vosaltres podeu tirar endavant: jo me'n desentenc. fer el desentès Fer com qui no sent el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir en resposta d'allò que li ha estat contestat, d'allò que sembla no admetre contestació. Ell em va contestar que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. Quan et diuen això, no hi ha res a replicar. Algú, dir el contrari d'allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està situat a prop. Dues nacions veïnes. La veïna ciutat de Badalona. Una casa veïna al palau. Persona que habita en un mateix municipi, barri o casa que una altra. Els veïns d'un carrer. Som veïns: ell viu al primer pis i jo al terç. Persona que té [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona o una cosa, rebre (allò que ve a batre-la, que li ve al damunt). No vam poder aixoplugar-nos enlloc i vam haver de parar la pluja més d'una hora. Feia un sol abrusador, però no vam tenir més remei que parar-lo. Em va donar una repulsa! I jo, mira, callant i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dues coses, estar en relació de conformitat, de congruïtat, mútua. El fi obtingut no correspon als mitjans emprats. Jo en tinc notícies que no corresponen amb les que vós en teniu. Aquest fet es correspon amb la realitat. Ocupar en una sèrie de coses un lloc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quantitat suficient, tant com cal o en cal. Ell és prou intel·ligent per a comprendre-ho. No colliu les pomes, encara: no són prou madures. Ja heu jugat prou: ara, a estudiar! Sovint precedit de bé, ben cert que, és clar que. Jo prou li ho explico, però no m [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix immediatament el primer, que en una sèrie, en té un davant seu, el que fa dos. Ell s'està al primer pis, i jo, al segon. Felip II. El capítol segon. Ha obtingut el segon premi. Que interpreta la segona veu en un conjunt instrumental o vocal. Els segons violins [...]
