FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar consell (a algú), guiar-lo indicant-li el que ha de fer. Jo el vaig aconsellar. L'han aconsellat bé. Indicar a algú (el que ha de fer). Aconsella-li que no hi vagi. M'aconsellen de tenir paciència. Jo no faré pas mai això que ara m'aconselleu. Indicar a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Menys 1 1. —No ho entenc. —Manco ho entenc jo! El pixacà pot provocar vòmits més o manco forts, depenent de la quantitat ingerida. manco de Menys de. En manco d'un mes. Me'ls ha venut a manco de dos euros el quilo. més o manco Més o menys. Ens ho ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acusatiu masculí del pronom de tercera persona ell. El teu pare, jo el veig cada dia. La dona que el cerca, troba l'home que desitja. Un bon pare renya la seva filla si el desobeeix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en un sarró o en sarrons. Posar (a algú) un vestit que no li cau bé, que l'engavanya. Enganyar fent creure una falsedat. I tu et penses que he estat jo qui t'ha ensarronat? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en quedarà per sopar. Fer estalvi o estalvis de diners. Evitar, no imposar, deslliurar. Li vaig estalviar un disgust. Estalviar-se, algú, un disgust. Fent-ho jo, t'estalviaré aquest treball, t'estalviaré d'anar-hi. Salvar d'un infortuni. Ser estalviat de morir, de la mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Detestar com a pervers, impiadós, dolent. Abominava els homes que l'havien traït. Abomina la música electrònica. Manifestar desaprovació vers una persona o un fet. Darrerament tothom abomina dels polítics. Abomineu com abomino jo dels pactes en secret. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. No cal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'un membre de la proposició, designa que allò que neguem tocant a un membre precedent, ho afirmem del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu amic. No ho dic d'ell sinó del seu germà. Jo no dic això de tots sinó dels retardataris. Ell no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar raons o proves que descarreguin (algú) d'una culpa, provar que (algú) no és culpable pel que ha fet. Jo el vaig disculpar d'haver arribat tan tard. Vinc a disculpar-me de no haver complert el seu encàrrec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és del mateix país o del mateix lloc que un altre. Ell i jo som paisans: tots dos som fills de Vallirana. Natural, habitant, d'un país. Persona que no és militar. Militars i paisans. Vestit de paisà. [...]
