Resultats de la cerca frase exacta: 77

Diccionari de la llengua catalana
31. jurisdicció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder legal, poder d'exercir una autoritat judicial en matèria administrativa, social, civil o criminal. jurisdicció acumulativa Jurisdicció per la qual un jutge pot conèixer a prevenció de les mateixes causes que un altre. Dret de les persones o dels organismes [...]
32. causant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa, que obra com a causa. Ell ha estat el causant de la meva desgràcia. Persona física que per causa de la seva mort provoca la successió legal o testamentària dels seus béns. [...]
33. bossonalla
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda menuda de billó de poc valor. Moneda barcelonina de billó de Pere I. Moneda menuda o de billó, fora del seu context legal de circulació, que val, com a màxim, el seu valor intrínsec. [...]
34. vàlid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té íntegres les forces. Tots els homes vàlids foren cridats a les armes. Que té plena eficàcia lògica o legal. Un argument vàlid. La votació, la sentència, no és vàlida. Un matrimoni que no és vàlid. [...]
35. jaquès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Jaca. Relatiu o pertanyent a Jaca o als seus habitants. Moneda aragonesa de billó i excepcionalment d'or, encunyada inicialment a Jaca i de curs legal a Lleida i Tortosa entre els segles xii i xiv. [...]
36. instar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (a algú). El vaig instar a fer-ho. Impugnar (la resposta donada a un argument), en una discussió acadèmica. Sol·licitar (a algú) que es compleixi un precepte, una norma legal. Demanar alguna cosa que es considera justa. [...]
37. divorci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dissolució legal del matrimoni. divorci vincular En dret canònic, dissolució del vincle matrimonial que té efectes en el matrimoni, àdhuc consumat, quan la fe catòlica d'un dels cònjuges determina dificultats greus en la convivència. Ruptura del lligam que [...]
38. precepte
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrucció, ordre, que es dona com a regla d'acció o de conducta especialment moral. Els preceptes de l'Església. Festa de precepte. Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica. Norma legal. precepte testamentari Llegat, institució o condició [...]
39. estatut
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que és estatuït. Regla que té força de llei per al govern d'un cos, d'un col·lectiu. L'estatut dels treballadors. Els estatuts d'una societat, d'una acadèmia. estatut d'autonomia Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d [...]
40. facultatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixat a la facultat d'altri. Aplicació facultativa o obligatòria d'una regla. Disposició facultativa d'una llei. Relatiu o pertanyent a una facultat. Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o [...]
Pàgines  4 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>