FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels pelecànids, de 140 a 180 centímetres de llargada, de plomatge blanc, bec ample i molt llarg, amb una pell, en el maxil·lar inferior, que forma una bossa on diposita la pesca, rar al nostre litoral (Pelecanus onocrotalus). pelicà cresp Ocell de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Provocar la gentrificació (d'una zona). La massificació turística ha gentrificat moltes poblacions del litoral. L'ajuntament vol evitar que el barri es gentrifiqui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells marins, de peus palmats, amb una extraordinària capacitat voladora, que comprèn quatre famílies, dues de les quals contenen espècies presents al litoral català. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al prelitoral. Serralada prelitoral. Regió separada del litoral per una planura, una depressió, una serralada, etc. Les comarques del prelitoral. Que té el seu hàbitat al prelitoral. Flora prelitoral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells aquàtics nedadors i capbussadors, de cos allargassat, coll llarg i robust i plomatge dens i brillant, que comprèn una família amb espècies presents al nostre litoral. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Règim de sobirania compartida per dos consenyors. Document que estableix el règim de pariatge. Antigament, organització en defensa de les ciutats i de les viles del litoral encarregada de netejar de corsaris les mars catalanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació de pesca costanera del litoral europeu de l'oceà Atlàntic. La més gran de les embarcacions de pesca costanera del mar Cantàbric en temps de vela. La més gran de les embarcacions auxiliars d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les quenopodiàcies, subarbustiva, de fulles cilíndriques i suculentes, flors molt petites, en glomèruls axil·lars fent una panícula terminal, i fruits petits i globulosos, que viu en indrets salins del litoral (Suaeda altissima). [...]