Resultats de la cerca frase exacta: 73

Diccionari de la llengua catalana
11. combativitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de combatiu, amor a la lluita. Instint de combativitat. [...]
12. basculació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bascular; l'efecte. En els combats de lluita, acció que consisteix a agafar el contrari i fer baixar una part del seu cos mentre se'n fa pujar una altra a fi de desequilibrar-lo. [...]
13. conflagració
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abrandament general. Fet d'entrar en lluita diferents pobles, nacions i estats. [...]
14. pancraci
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grega, combat que comprenia el pugilat i la lluita. [...]
15. palestra
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els antics grecs i romans, lloc públic per als exercicis gimnàstics, per a la lluita, per al pugilat, etc. Exercici gimnàstic. Lloc públic en què se celebren exercicis literaris o es discuteix sobre qualsevol assumpte. Discussió, disputa. [...]
16. militant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que milita, que lluita. Un militant obrer. Una militant del partit. Política militant. [...]
17. agonístic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les lluites d'atletes. Part de la gimnàstica relativa a la lluita. [...]
18. pugilat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Combat a cops de puny. Lluita esportiva en què dos contendents es copejaven amb els punys. [...]
19. antagonisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de lluita, de rivalitat, d'oposició. Un tractat de pau acabà amb l'antagonisme entre les dues nacions. L'antagonisme de dues doctrines. Acció o efectes d'un medicament oposats als d'un altre. Acció oposada de substàncies, d'òrgans, de sistemes, etc., de l [...]
20. antagonista
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en lluita, en oposició, amb un altre. Pompeu fou antagonista de Cèsar. Compost natural o sintètic que interfereix la síntesi o la funció d'una substància per un mecanisme de competència. Personatge que en una obra de ficció s'oposa a la figura [...]
Pàgines  2 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>