FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de pesant. La major pesantor del plom sobre el ferro. Atracció d'un cos per la massa d'un astre a causa de la gravitació. La pesantor dels cossos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rematar; l'efecte. El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid. Tros final d'una dansa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roca ígnia plutònica, holocristal·lina, composta essencialment de quars, plagiòclasis en major proporció que en el granit i quantitats més petites de biotita i d'hornblenda, molt freqüent a les serralades catalanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell no volador semblant a l'estruç però força més alt, de coll llarguíssim, que visqué a Nova Zelanda fins a èpoques recents i era l'espècie coneguda de major llargària. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Ampliar la matrícula d'un curs. Ampliar una obra. Ampliar algú els seus coneixements de botànica. Ampliar el termini d'admissió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les falles de Sant Josep. Membre de les comissions encarregades d'organitzar les festes de les falles. fallera major Noia que presideix les festes de cada falla. Teiera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic en ocasió d'una festa o d'una celebració, que anima la gent a participar-hi. Li van demanar que fes el pregó de la festa major del seu poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abduir; l'efecte. L'abducció d'un braç. L'abducció d'un ull. Sil·logisme en què la premissa major és evident, però la menor, i per tant la conclusió, és solament probable. [...]
