Resultats de la cerca frase exacta: 199

Diccionari de la llengua catalana
121. amoixar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
122. bram 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plor. Els brams del nadó van despertar la mare.  [...]
123. cosina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filla d'un oncle o d'una tia. cosina germana Cosina 1 1 . cosina encreuada Filla d'un oncle matern o d'una tia paterna. cosina paral·lela Filla d'un oncle patern o d'una tia materna. Filla d'un cosí del pare o de la mare. cosina prima [o cosina segona] Cosina 2 1 . [...]
124. descendent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència genètica. Aquelles noies són dignes descendents de la seva mare.  [...]
125. formalitzar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
davant una broma, una ofensa, etc. En veure que sa mare es formalitzava, va cedir. [...]
126. aigualir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més ric en aigua (un licor, un suc, una solució, una emulsió, etc.). Aquest vi és massa fort, i convé d'aigualir-lo. Esdevenir excessivament ric en aigua. El nadó s'adona que la llet de la mare s'ha aigualit. Torbar, interrompre, (una festa o una cerimònia, [...]
127. entranya
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òrgan situat a l'interior del pit i del ventre, com ara el cor, els pulmons, l'estómac. Nosaltres ens menjarem la carn; ells, que es mengin les entranyes. Si de la mare. Beneït sia el fruit de les vostres entranyes. Les entranyes de la terra. Cor, sentiments. És una persona de [...]
128. gelós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sent gelosia. Un marit gelós. Els enamorats són tots gelosos. Està gelós del seu germà petit, que tot el dia és amb la mare. En la poesia trobadoresca, marit que, engelosit per l'amor entre la seva muller i el trobador, resulta sempre escarnit i sovint enganyat [...]
129. icona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imatge pintada, en baix relleu o en mosaic, de Jesucrist, de la Mare de Déu, d'un sant o d'una santa, especialment d'estil bizantí. Signe que representa una realitat, amb què té una relació de semblança. En inform., símbol que apareix en pantalla per a presentar [...]
130. péixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fornir d'aliment o de pastura (algú o alguna bèstia). Fornir d'aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l'hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l'hem de péixer. Fornir (d'aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li [...]
Pàgines  13 / 20 
<< Anterior  Pàgina  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  Següent >>