FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carència afectiva que afecta els nens més petits de quinze mesos privats d'una manera sobtada i prolongada de la mare i que no es poden beneficiar d'un substitut matern. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En jur., que ha viscut 24 hores separat del si de la mare i al qual ha estat tallat el cordó umbilical, s'aplica a l'ésser amb forma i característiques humanes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és objecte de predilecció. Llibre preferit. Autor preferit. El meu plat preferit és l'arròs a la cassola. Quina és la teva novel·la preferida? Ella era la preferida de la mare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'assumir; l'efecte. Festa catòlica en què se celebra l'elevació de la Mare de Déu en cos i ànima al cel. El dia de l'Assumpció anirem a l'ermita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'actes específics de devoció catòlica que hom feia els dissabtes en honor de la Mare de Déu. Controvèrsia que sobre diferents temes solien tenir els estudiants de les facultats antigues el dissabte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'eluviació o a l'eluvió. Que s'ha format en el mateix lloc a partir de la roca mare. Sòl eluvial. Dipòsits eluvials. Que ha sofert un procés d'eluviació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d'Egipte. Branca de la lingüística que estudia els noms propis. Sant 4 1. Demà és Santa Eulàlia i celebrem l'onomàstica de ma mare. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acostar la cara (d'un infant) al pit. La mare acaronava amorosament el seu infant. Acostar (algú) amorosament a si com per protegir-lo, per emparar-lo. Acariciar . El sol que havia acaronat la seva joiosa infantesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba inhabitat, desert, abandonat. Aquells jardins esponerosos, ara desolats i erms. Afligit profundament a causa d'una desgràcia, una pèrdua. La mare estava desolada sense aquell fill estimat. Quina mirada tan trista i desolada! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sant. La santedat de la Mare de Déu. Morir algú en olor de santedat. La santedat del temple. Tractament honorífic que es dona al papa o a algun patriarca oriental. Sa Santedat, el Papa. [...]
