FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costat de llit. L'Anna dorm en aquesta espona i en Jaume a l'altra. Espai que hi ha entre el llit i les parets laterals. L'habitació era tan petita que a les espones no hi cabia cap tauleta de nit. Marge de pedra per a sostenir les terres d'un bancal. Marge de terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de falgueres de la classe dels filicòpsids, terrestres, amb sorus disposats al marge de les fulles, al qual pertany la falzia. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels tetraònids, que viu al centre i al nord d'Europa (Tetrastes bonasia). Arbre perennifoli de la família de les aquifoliàcies, dioic, sovint en estat arbustiu, de fulles brillants, ordinàriament molt ondulades i espinoses al marge, flors blanques i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les umbel·líferes, de fulles enteres i coriàcies i flors grogues en umbel·la, que es fa sobretot al marge dels alzinars (Bupleurum fruticosum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb divisions que recorden les pues d'una pinta. Fulla pectinada. Marge pectinat d'una pentinella. Disposat amb altres a la manera de les pues d'una pinta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos, amb la boca grossa, els dos ulls sobre el costat esquerre i el marge preopercular lliure, sense línia lateral en el costat cec. Individu d'aquesta família. [...]
