FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marge en un terreny, una feixa, etc. Saltant vorells, vam arribar a la carretera. Vora d'un objecte quan s'alça atenyent un nivell més alt que la part central. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liquen del gènere Lecanora, de l'ordre de les lecanorals, de tal·lus que forma crostes, lobulades o no, sobre roques o escorces, amb apotecis amb el marge del color del tal·lus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, de barret bru vermellós o ataronjat, amb el marge sempre incurvat i les làmines denses i decurrents, freqüent a les pinedes (Lepista inversa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos, que tenen els ulls al costat esquerre, el marge del preopercle lliure, la boca grossa i el maxil·lar inferior prominent, que inclou els rèmols i les bruixes. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
molt dividides, flors grogues, disposades en una umbel·la terminal grossa i altres de laterals més petites, i fruit el·líptic, comprimit i amb quatre ales membranoses al marge, que es fa a les brolles i pastures seques de terra baixa (Thapsia villosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les labiades, de fulles enteres, amb el marge caragolat ensota, i flors molt petites d'un rosa violaci, que es fa als prats mediterranis secs (Micromeria graeca o Satureja graeca). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La vora més baixa d'un vestit talar. Element filamentós de la superfície bacteriana, de naturalesa no proteica, que intervé en la conjugació. En bot., marge o part d'un òrgan dividit en segments molt estrets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, molsut, de cama esquamosa a la part superior i barret de color ocre pàl·lid amb el marge involut i làmines groguenques, que es fa en boscos mixtos (Tricholoma acerbum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de fragments de maó, de pedra, etc., eventualment barrejats amb morter, amb els quals hom omple els buits entre pedres grosses en construir o en adobar un marge, una paret, etc. Àrid de molt poca grandària destinat a omplir els buits d'entremig de les pedres matxucades del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia biennal de la família de les bromeliàcies, de fulles llargues, rígides, estretes i de marge espinós, disposades en roseta, originària de l'Amèrica tropical i cultivada per la seva infructescència comestible, la pinya tropical o pinya americana [...]
