FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora del mar, d'un riu. Anaren a la riba i veieren venir una nau. Els carregadors de la riba, del moll. De riba a riba d'un riu. riba mar A la riba del mar. Marge 1 . Cinglera 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, pròpia d'indrets pedregosos i de llocs secs de la terra baixa (Ruta montana). ruda de fulla estreta Ruda de fulles dividides en segments lanceolats i pètals llargament ciliats al marge, que es fa en brolles, llistonars i erms de la terra baixa (Ruta angustifolia). ruda vera Ruda de segments [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acotar, posant cotes a un mapa, un pla topogràfic, un dibuix tècnic, etc., o anotacions a un escrit. Anotació al marge d'un escrit. En una peça teatral, nota explicativa referent a la disposició de l'escena, al moviment dels personatges, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora, ribera. Seguirem el voral de la riera. Franja de terreny pla, pavimentada o no, de la vora d'una via interurbana que fa de contenció del ferm de la calçada i dona un marge de seguretat als vehicles i als vianants. Voral d'emergència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les resedàcies, de tija força robusta, erecta, fulles oblongues, sovint amb el marge ondulat, flors grogues, disposades en raïms espiciformes, i fruit en càpsula tridentada, que es fa en ambients ruderals, antigament emprada per a obtenir un colorant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb exactitud, sense deixar gens de marge. Calculeu just el que gastarem. Han arribat just a l'hora de sortir el tren. Passa just pel forat. tot just No més de, solament. Tot just són les vuit. En té tot just quatre. Aquesta criatura tot just camina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos molt llarg i gairebé cilíndric, amb les mandíbules molt allargades formant una mena de bec, les aletes sense radis espinosos, les ventrals en posició abdominal, i la línia lateral pròxima al marge ventral dels costats, que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme i comprimit, amb les mandíbules primes i allargades, la inferior més llarga que la superior, amb una línia lateral paral·lela al marge ventral del cos i amb pínnules entre l'aleta caudal i les aletes dorsal i anal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les nimfeàcies, aquàtica, de fulles arrodonides flotants, dentades i espinoses al marge, flors grosses amb nombrosos pètals blancs per sobre i purpuris per sota i fruits encastats en un tàlem ample i aplanat, pròpia dels països tropicals d [...]
