FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat, de color argentí, ulls grossos, boca petita no estesa més enllà del marge anterior dels ulls, aleta dorsal curta i sense radis espinosos, situada sobre la part central del dors o més enrere, normalment amb una segona aleta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Amanita, subgènere Amanitopsis, de l'ordre de les agaricals, amb volva, sense anell i amb el marge del barret pectinat. pentinella mediterrània Pentinella comestible, robusta i carnosa, freqüent a terra baixa (Amanita mairei). pentinella vera Pentinella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
determinat per l'ús de capital manllevat. taxa d'ocupació Proporció d'habitants amb feina remunerada sobre la població activa d'un país o d'una regió. taxa de marge Percentatge del marge sobre el preu de cost o compra. taxa de rendibilitat Taxa unitària o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar de terra (un arbre, una planta). El vent ha desarrelat dos ametllers. Perdre l'arrelament. L'arbre del marge acabarà caient: ja es va desarrelant tot. Fer desaparèixer, extirpar (una habitud, una passió, una creença, etc., arrelades). No li puc desarrelar aquest mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és al marge d'un escrit o d'un imprès. Que és al límit, al llarg de les vores d'alguna cosa. Que difereix del que és costum en una col·lectivitat, que mena a una situació de segregació. Secundari, accessori. En econ., que s'ha incorporat en darrer lloc a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
i les sardines. escata ctenoide Escata dels peixos ossis molt evolucionats, més o menys quadrangular i amb denticles molt fins al marge, que donen certa aspror i adherència. escata ganoide Escata dura, brillant, sovint romboidal, que cobreix el cos dels peixos actinopterigis primitius i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tèpals interns que han esdevingut grans i sovint molt evidents, que es fa en llocs herbosos, humits i, de vegades, també en els conreus. Paradella crespa. paradella crespa Paradella de fulles poc o molt crespes al marge, oblongues i lanceolades, d'inflorescència estreta i força [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vora d'un lloc. Per la vorada del riu. La vorada d'un llac, d'un estany. Allò que guarneix la vora d'una cosa. Conjunt d'arbres que es posen al llarg de les vores dels camins, dels camps, etc. Filera de peces de pedra o de formigó que forma la vora o el marge d'una andana o d'una [...]
