FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Construcció sortint destinada a sostenir com a contrafort un mur, un marge, etc. Punta de roca que romp les onades a l'entrada d'una cala, d'un port, etc. Planta herbàcia del gènere Delphinium o Consolida, de la família de les ranunculàcies, de fulles retallades en segments estrets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inferior, de carn de qualitat exquisida (Scorpaena scrofa). cap-roig de fonera Peix de la família dels escorpènids, amb vistoses lamel·les cutànies sobre el marge de les galtes, que viu en aigües profundes (Scorpaena elongata). Planta de la família de les compostes, de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
flor gran Herba de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides, flors blanques, amb els pètals del marge de la umbel·la molt grossos, i fruit amb agullons poc gruixuts, que es fa als camps de conreu i als erms pedregosos (Orlaya grandiflora). cospí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. cama-sec de pineda Bolet de l'ordre de les agaricals, més petit que el cama-sec, de barret molt clar, ondulat al marge i cama curta i fosca, abundant a les pinedes de pi blanc (Marasmius carpathicus). cama-sec de prat Cama-sec 1. cama-sec de soca Alzinoi. cama-sec fals Bolet de l'ordre de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
rovelló, si bé té el làtex blanc o groguenc (Lactarius torminosus i espècies afins). rovelló de sofre Bolet de l'ordre de les russulals, de color groc citrí, de marge tomentós i llet blanca que pren aviat color de sofre (Lactarius citriolens). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ventrals jugulars reduïdes a dos filaments desiguals i les aletes dorsal i anal amb el marge negre (Ophidion barbatum). metge vermell Peix de la família dels ofídids, semblant al metge, amb escates sobre el cap, filaments de les aletes ventrals d'igual llargada i les aletes dorsal i anal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, robust, de color blanc, barret més o menys enfonsat, amb el marge incurvat, carn compacta i dura, comestible quan és jove, que viu sobretot als boscos de planifolis (Russula delica i R. chloroides). Pebràs lleter. pebràs coent Lleterola de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Persona que tot ho esbomba o divulga. Nunci 1. Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, de color bru negrós, en forma de corn o d'embut profund, de marge estès, carn tenaç i aromàtica, que es fa als boscos de planifolis (Craterellus cornucopioides). trompeta de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correcció feta generalment per l'autor o un corrector sobre proves d'impremta mitjançant crides al marge amb signes convencionals. correcció gramatical Correcció d'estil. correcció tipogràfica Acció de substituir les lletres en la composició a mà o en la monotip, o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels làrids, d'uns 38 centímetres de llargada, amb el plomatge de tons brunencs i grisencs de distribució diferent segons l'època de l'any i amb el marge anterior de les ales blanc, propi del litoral mediterrani (Larus ridibundus). gavina capblanca [...]
