FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels emberízids, d'uns 14 centímetres de llargada, de tons terrosos amb ratlles fosques, que habita les zones de secà de terra baixa (Emberiza calandra). cruixidell petit Ocell de la família dels emberízids, d'uns 13 centímetres de llargada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels psitaciformes, de mida petita, uns 18 centímetres de llargada, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, originari d'Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia (Melopsittacus undulatus). [fem. periquita] Espanyolista [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels emberízids, d'uns 15 centímetres de llargada, amb les parts superiors brunes i les inferiors clares, amb collaret i bigoti blancs, que viu entre la vegetació que envolta els marjals (Emberiza schoeniclus). repicatalons de Lapònia Ocell de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 25 centímetres de llargada, de plomatge negre i castany amb ratlles groguenques, molt apreciat pels caçadors (Gallinago gallinago). becadell gros Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 28 centímetres de llargada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels caràdrids, d'uns 28 centímetres de llargada, de plomatge bru esquitxat de blanc i groc d'or en les parts superiors (Pluvialis apricaria). daurada petita Ocell de la família dels caràdrids, propi d'Àsia i d'Amèrica del Nord, d'uns 24 [...]