FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels ardeids. agró blanc Ocell de la família dels ardeids, d'uns 90 centímetres d'alçada, de plomatge blanquíssim (Egretta alba). agró roig Ocell de la família dels ardeids, d'uns 80 centímetres d'alçada, de plomatge gris i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels anàtids, de mida petita, d'uns 35 centímetres de llargada, amb una franja verda darrere l'ull (Anas crecca). xarxet alablau Ocell de la família dels anàtids, propi d'Amèrica (Anas discors). xarxet del Baikal Ocell de la família dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que pot contenir el bec d'un ocell. Menjar que un ocell agafa amb el bec per donar-lo als seus petits. Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 34 centímetres de llargada, que habita en boscos planifolis i en pinedes subalpines i és molt apreciat pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer caure en terra. Aterrar una paret. Envaïren la contrada i aterraren l'exèrcit enemic. Una aeronau, un aparell volador, un ocell, prendre terra. Una nau, apropar-se a terra. Recalar 1. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Escurçar les ales (a un ocell) per impedir-li de volar. Eixalar un pinyó, una llavor. Llevar (a algú) els mitjans d'anar massa enllà en una actuació, en una empresa, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten. Una persona esquerpa. Un ocell, un gos, un gat, esquerp. Un país esquerp. [...]
