FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Faixa o cinta ornada amb brodats, pedres precioses, etc., amb què els sobirans se cenyeixen el cap. Una diadema d'or. Corona 1 1. Adornament que consisteix ordinàriament en un cercle flexible que cenyeix el cap i manté els cabells a lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condecorar. Insígnia, marca d'honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d'algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d'Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'estendre's en làmines o fils per l'acció d'un esforç extern, s'aplica especialment als metalls i als minerals. L'or és el més mal·leable de tots els metalls. El guix és un mineral mal·leable. Flexible 2 . Un caràcter mal·leable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festes que se celebren pel casament. noces d'argent (o d'or, o de diamant, o de platí) Celebració del vint-i-cinquè, del cinquantè, del seixantè o del setanta-cinquè, respectivament, aniversari d'un casament, d'una ordenació sacerdotal, d'una entitat, d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afegit a la fi. Afix que segueix un radical o un mot i que alhora pot estar seguit per altres afixos. Molts noms abstractes que designen qualitats es formen afegint el sufix -or als adjectius corresponents. Un sufix àton, tònic. sufix nominal Sufix nominalitzador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Del color de l'or, del sofre o d'un color consemblant sia més clar o més fosc. La flor groga de la ginesta. El fruit groc del llimoner. Groc com el safrà. Cera groga. Pàl·lid 1. Estava groc com un mort. Va quedar groc com la cera. De raça mongòlica. Color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa amb què se celebra un casament. Anar a bodes. Les bodes de la Maria. bodes d'argent (o d'or, o de diamant, o de platí) Noces d'argent . a bodes em convides Expressió que denota la joia que ens produeix una proposició que acceptem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Castella. El poble castellà. La nació castellana. La llengua castellana. Un castellà. Una castellana. Relatiu o pertanyent a Castella o als seus habitants. Espanyol 2 . Estudiants de castellà. Moneda d'or castellana emprada al segle xv i del pes de la dobla almohade. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bèstia sobre la qual hom cavalca. Operació de muntar. Allò sobre què està muntat un objecte. La muntura era d'or. Manera de disposar, en un teler, un cos jacquard o un pinte a fi de teixir un lligat, un dibuix o una classe determinada de roba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Licor compost de diferents substàncies medicinals dissoltes en alcohol. elixir paregòric Elixir emprat com a agent antiperistàltic, especialment en el tractament de la diarrea. Substància que els alquimistes suposaven capaç de transmutar els metalls en or. Substància [...]
