FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. bufar a l'orella a algú Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa. bufar-se els dits Bufar-se'ls per escalfar-se'ls. El vent, córrer. Aquest matí bufava un llevant molt fort. El vent de ponent comença a bufar. Un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
en compres i en vendes de tota mena. Corredor de canvis. Corredor d'assegurances. corredor d'encant Corredor de coll. corredor d'orella Corredor de llotja. corredor de coll Corredor que tenia dret a vendre tota mena de béns mobles i immobles a l'encant. corredor de comerç Agent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es desplega i s'estén a un i altre dels seus costats. Les ales d'un capell. Les ales d'una porta. Les ales del nas. Les ales del vòmer, del sacre. ala de l'orella Part superior i més ampla de l'orella. Banda1 1 4. Element de sustentació d'un avió en vol. Pètal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. xiular-li a algú les orelles Sentir un so semblant a un xiulet causat per alguna pertorbació interna de l'orella. xiular-li a algú les orelles Sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva. Cantar (un aire) xiulant. Xiular una sardana. Cridar (un animal, una persona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. obrir la boca a algú Fer-lo parlar. obrir l'orella [o obrir les orelles] Escoltar atentament. obrir l'orella a una proposició Mostrar-se disposat a acollir-la. Moure al voltant de llur punt d'articulació (dues o més parts del cos o d'un objecte) separant-les, fent que formin [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terrissaire hi descansi el peu. Osset situat a la part més interna de l'orella mitjana, entre l'enclusa i la finestra oval. Corda o cable que suporta, des de la verga, la corda o cable del marxapeu. Contrafort d'una serralada. Contrafort d'un mur. Massís d'obra, de pedra o de terra situat als dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oir 1. Sentir cantar algú. Sentir xiular el vent. Sentir gent que enraona. Sentir un tren que passa. Anar a sentir un sermó. sentir-hi Tenir el sentit de l'oïda. No hi sento sinó d'una orella. No hi sent: és sord. no sentir-lo ni el coll de la camisa No entendre'l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escapçant-li un dit o un tros d'orella. Marca de foc. Signe distintiu d'una empresa, d'una institució i especialment d'un producte o d'un servei, constituït habitualment per un logotip, un gràfic o la combinació d'ambdós. La marca que un fabricant posa als seus productes. Vi de marca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. L'òrgan del sentit de l'oïda és l'orella. Un error dels sentits. Facultat humana d'experiència o de coneixement immediat a través dels òrgans dels sentits. amb tots els seus cinc sentits Posant-hi tota l'atenció possible. no tenir sentits No sentir-se de res [...]
