FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conversa tinguda en veu molt baixa, per tal que els circumstants no puguin sentir el que hom diu. A mi parla'm alt, que tothom ho senti: no em vinguis amb xiu-xius. Remor inintel·ligible d'una conversa tinguda en veu molt baixa. Es parlaven a l'orella: a penes sentíem el xiu-xiu. Aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cama fina. Faccions fines. D'una puresa extrema. Or fi. Argent fi. De tota bondat, triadíssim. Perles fines. Elaborat amb una cura extrema. Cristalleria fina. Subtil, que discerneix els més petits matisos, les relacions més delicades. Tenir l'orella fina. Tenir l'olfacte, el nas, molt fi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ornament que es porta a l'orella. Placa de plàstic o metall posada a l'orella del bestiar per a identificar-lo. Persona pesada, enfadosa, que hom no es pot treure de sobre. Persona poc recomanable. Penjoll de dues o més cireres. Apèndix de pell que tenen a la part anterior [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punxar amb la burxa i, per extensió, amb qualsevol instrument o arma de punxa. Remenar (el foc) amb la burxa. Incitar (algú) a descobrir, a revelar, quelcom. Agullonar, atiar. burxar l'orella a algú Instigar-lo a fer una acció contra algú altre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part carnosa dels fruits o d'altres òrgans vegetals. La polpa d'un préssec. Part carnosa o molsuda d'un òrgan o d'una part del cos. Polpa de l'orella. Polpa dentària. Polpa cerebral. polpa dels dits Terminació carnosa dels dits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En anat., petit sac o cavitat. utricle prostàtic Vesícula piriforme que ocupa el centre i la base de la pròstata. Òrgan de l'orella interna dels vertebrats, pertanyent al sentit de l'equilibri. Embolcall vesiculós de l'ovari, i posteriorment del fruit, dels càrexs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. El laberint de Creta. Complicació inextricable. Entrecreuament de camins, de galeries d'una mina, etc. Conjunt de cavitats sinuoses que componen l'orella interna. Porció cortical del ronyó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eminència d'un os. apòfisi coracoide Apòfisi que es produeix a la vora superior de l'omòplat. apòfisi mastoide Apòfisi de l'os temporal situada darrere l'orella. Part superior engruixida de la seta d'algunes molses, a tocar de la càpsula. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació que produeix sobre certes parts del cos una successió ràpida de tocaments lleugers, que provoca la rialla i, si és continuada, una convulsió. Fer pessigolles sota l'aixella. Em feia pessigolles a l'orella amb un brot de romaní. tenir pessigolles Ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar d'afectar agradablement amb demostracions d'afecte, reverència, etc. Afectar d'una manera agradable. Una llum que afalaga la vista. Un so que afalaga l'orella. Les lloances dels seus adoradors l'afalaguen. Alimentar, encoratjar, en algú, (l'orgull, la vanitat, una passió [...]
