FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Discurs pronunciat en públic, normalment per un sacerdot, per a edificació dels assistents. Els sermons del pare Manel. Fer un sermó. Anar a sentir un sermó, anar a sermó. El sermó de la muntanya. Els sermons de sant Vicent Ferrer. Amonestació, exhortació, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser propietat d'algú. Tots aquests terrenys pertanyen al comte. Aquests prats pertanyen a la hisenda del meu pare. Formar part d'una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies. Alguna cosa, correspondre a algú perquè li és deguda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare. Provocar un viu sentiment d'indignació (a algú). Aquesta injustícia em revolta. Això revolta el cor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertànyer en virtut d'un dret. Aquest afer no competeix al tribunal. La part que li competeix en la successió del seu pare. Dues o més persones, lluitar, esforçar-se, emular-se per aconseguir el mateix objecte. Són tres a competir per una càtedra vacant. Els nostres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Retre honor (a algú o alguna cosa). Honrar Déu. Honrar pare i mare. Enaltir, premiar, el mèrit (d'algú o alguna cosa). M'honra amb la seva amistat. L'honraren amb el primer premi. Ésser motiu d'honor, d'orgull, de glòria (per a algú). Un savi que honra el seu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'ésser, de trobar-se, absent. El trasbalsa l'absència del pare embarcat. Temps que hom és absent. Durant l'absència de l'alcalde, el substituirà el primer tinent. Pèrdua fugaç de la consciència, especialment en l'epilèpsia menor. Falta 1 1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que és la causa primera d'alguna cosa. Déu és el suprem autor de l'Univers. El meu pare és l'autor dels meus dies. Els autors del crim. L'autor d'una descoberta. L'autor del delicte. Persona que ha fet o ha compost una obra intel·lectual, una obra d'art. L'autora d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Colgar a terra. Enterrar un tresor. Havien enterrat el cadàver en un racó del jardí. Posar (una persona morta) en el sepulcre. Demà enterren el seu pare. Sobreviure. Està molt malalt; tots el planyen, però encara els enterrarà a tots. enterrar el carnaval [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imposar (de fer alguna cosa). Ves-hi: t'ho mano. Va manar als criats que tanquessin les portes. El pare m'ha manat d'anar-hi. com Déu mana Degudament, com ha d'ésser. què mana? Què vol?, què desitja? Exercir una autoritat superior (sobre algú). Els pares manen els [...]
