FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'embalbiment (a un membre embalbit). Hauràs de parlar més per a desembalbir la llengua. Perdre l'embalbiment. Els músculs es desembalbeixen amb una mica d'exercici. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma masculina de l'article definit. Sempre estan com es ca i es moix. Han amollat es cans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que obra amb pausa, amb lentitud. És una criatura pausada. Que s'esdevé amb pausa, a poc a poc. Tenia un parlar pausat. La manifestació avançava solemne i pausada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, clàssic o medieval. En els antics monestirs, conversa que es tenia als vespres sobre coses espirituals. Àpat lleuger que es feia després. Àpat lleuger. portar a col·lació una cosa Sortir-ne a parlar, adduir-la. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència. Un vestit honest. Que no s'oposa als bons costums. Un parlar honest. Condició honesta. Raonable, moderat. Un preu honest. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proferir (una exclamació). Ell va exclamar: «Pobre de mi!» Parlar d'una manera vehement especialment en so de protesta. Ells s'exclamaven; però ningú no en feia gens de cas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cascavell gros, esquella petita, que es posa al coll d'un animal. Cascavell o campaneta que es posa als arreus dels cavalls o dels muls. tenir bon picarol Parlar molt. Margaridoia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'apitxat. Zona apitxada. Parlar apitxat. Subdialecte del valencià, parlat a la zona central del País Valencià, que es caracteritza sobretot per l'ensordiment dels sons sibilants sonors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de convèncer o de convèncer-se; l'efecte. Portar la convicció a l'ànim d'algú. Parlar sense convicció. tenir conviccions Creure fermament en la veritat de certs principis religiosos, polítics, etc. [...]
