FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al lèxic. Conjunt de mots d'una llengua. Cabal, mena, de mots usats per un autor, per una persona, en parlar o escriure. Diccionari, vocabulari, especialment del grec, hebreu o llatí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a parlar i escriure amb una gran puresa de llenguatge. Moviment artístic italià derivat del natzarenisme que preconitzava la inspiració religiosa en l'art i la revaloració del Trecento i el Quattrocento italians. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es produeix amb la intervenció del vel del paladar i la gola. Veu engolada. Parlar engolat. En heràld., que entra dins del cap d'un animal, s'aplica a una peça. Una banda engolada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estil en parlar o en escriure llatí. La baixa llatinitat. Qualitat de la llengua emprada per qui escriu en llatí. La llatinitat de Ciceró. Qualitat de llatí. La llatinitat d'un mot, d'un gir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el baleàric i en el parlar salat, en registres informals, forma que revesteix l'article definit es en singular quan va precedit de la preposició amb. S'ha fet un tall amb so ganivet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de netejar la roba. Dilluns farem bugada. Passar bugada. Roba sotmesa a la bugada. Has de posar la bugada a estendre. Neteja 2 . fer bugada [o passar bugada] Parlar de temes privats, fer-ne comentaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
la cama. El contrincant el va mossegar a l'orella. mossegar-se els dits Mossegar-se'ls en senyal d'impaciència, de contrarietat. mossegar-se els llavis Retenir-se el riure, el parlar, de despit, de ràbia. mossegar-se els punys Tenir fam. mossegar-se els punys Rosegar-se els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Alacant o de l'Alacantí. Relatiu o pertanyent a Alacant o a l'Alacantí o als seus habitants. Parlar del valencià meridional parlat a l'Alacantí i al Vinalopó. Relatiu o pertanyent a l'alacantí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llenguatge propi d'una determinada professió, d'un estament, d'una categoria de persones. L'argot mariner. L'argot dels lladres. Manera de parlar especialitzada, distinta de les maneres comunes a tots els usuaris d'una llengua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que està en calma. La Maria va parlar tota calmosa. Són les nits calmoses i suaus de l'estiu. Té un tarannà calmós. Que fa les coses sense apressar-se gens. Amb aquest caminar tan calmós farem tard. [...]
