FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'embalbiment (a un membre embalbit). Hauràs de parlar més per a desembalbir la llengua. Perdre l'embalbiment. Els músculs es desembalbeixen amb una mica d'exercici. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia d'expressió clínica variada caracteritzada per accessos transitoris que s'esdevenen en forma de crisis, amb tendència a la repetició, en què el malalt pot perdre la consciència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'excedent. Situació jurídica del funcionari que, sense perdre'n la condició, és rellevat temporalment per l'Administració d'exercir el càrrec dins la seva carrera o cos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer beguda Els treballadors, fer una lleugera col·lació al camp. Vici de beure. Donar-se a la beguda. La beguda l'ha de perdre! Mala nova, adversitat, contratemps de què costa fer-se càrrec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Havia passat pel prat sense deixar-hi senyalada la seva petja. Camina segur: té bona petja. Seguit de petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres. no deixar de petja No deixar de perseguir. No el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (a algú) el delit de fer alguna cosa. La set el desdelita i deixa d'estudiar. Perdre el delit de fer alguna cosa. Es desdelitava i no volia menjar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'emmatxucament (a una cosa). Va desemmatxucar el paper amb la mà i embolicà el regal. Perdre l'emmatxucament. Deixa els pantalons ben plans i es desemmatxucaran sols. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la pols (d'una cosa empolsada). Una bona regada desempolsarà el jardí. Perdre la pols. Has de treure la pols de les cadires, que no es desempolsen soles! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'entusiasme (d'algú). Els problemes quotidians van desentusiasmar els nuvis. Perdre l'entusiasme. De jove havia estat fervorós romàntic, però en fer-se gran se'n va desentusiasmar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la gana, el gust de menjar, (a algú). Beure molta aigua desmenja qualsevol. Perdre la gana, el gust de menjar. Els infants a l'estiu se solen desmenjar. [...]
