FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum, disposició adquirida per la repetició d'un mateix acte. Contreure una habitud. Perdre una habitud. Això esdevingué en ell una habitud. Aquest estiu anirem a Ribes com d'habitud. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esbargir-se alegrement. Com xala la canalla, anant d'excursió! Com te la xales, ara que tens vacances! Perdre la raó, el seny. Amb tantes desgràcies es va xalar, pobre home! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desfer els rulls (d'una cabellera). La mullena li ha desarrissat els cabells. Una cabellera, perdre els rulls. Els cabells se li desarrissen de seguida. El nen ja va desarrissat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure el fang (d'una cosa enfangada). El bon temps desenfanga els camins. Perdre el fang. Tu posa les botes en un cubell amb aigua i veuràs com es desenfanguen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure, disminuir, la lletjor (d'algú o d'alguna cosa). La vella pensava que els afaits la desenlletgirien. Perdre la lletjor. La ciutat s'ha desenlletgit amb les últimes remodelacions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar, esborrar, la pintura (d'una cosa pintada). Una cosa pintada, perdre la pintura. La medalleta no es despintarà gens en el seu estoig. Despintar-se una cosa de la memòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure la sang (a una persona o a un animal). Una persona o un animal, perdre molta sang o tota la sang. L'apunyalà i el deixà dessagnant-se a terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure els cèrcols (d'una bota, d'un carretell, d'un bocoi, etc.). Una bota, un barral, etc., perdre els cèrcols. Els sotracs van fer que es desencercolés un dels bocois. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure l'estany (d'un objecte estanyat). Desestanya la galleda abans de tornar-la a estanyar. Un objecte estanyat, perdre l'estany. Amb el temps i l'ús, les paelles es desestanyen. [...]
