FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afecció caracteritzada per l'exaltació permanent de l'excitabilitat mecànica i elèctrica dels nervis perifèrics, deguda a la hipocalcèmia. Espasme tònic continu d'un múscul. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de transcendent. Allò que és transcendent. Déu és la transcendència per antonomàsia. Acció de transcendir o transcendir-se. La transcendència és una possibilitat humana permanent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona tramesa en missió diplomàtica prop d'un govern estranger. Cap de la missió diplomàtica permanent prop d'un govern estranger. Persona encarregada d'una missió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer l'estereotip (d'una composició tipogràfica). Imprimir amb estereotips. Estereotipar un llibre, una publicació. Fixar d'una manera permanent. Estereotipar una frase, uns comportaments. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és totalment conscient o que no ho és encara. En psicoanàlisi, part de l'estructura de la personalitat que es distingeix de l'inconscient pel fet que no és objecte de repressió permanent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malaltia infecciosa i contagiosa d'origen víric, caracteritzada per febre alta i per una erupció cutània de pústules que fan crostes, les quals, en caure, deixen ordinàriament una cicatriu permanent. Una cara tacada de verola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clot pregon en el llit d'un corrent d'aigua, on aquesta s'entolla o alenteix el curs. Estanyol no permanent que s'allarga seguint l'eix del llit major d'un curs d'aigua. Estany de muntanya relativament petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell per a copiar mapes, plànols, etc., a una escala determinada, format essencialment per quatre regles formant ballesta. En alguns trens elèctrics, estructura metàl·lica articulada que suporta l'arquet i n'assegura el contacte permanent amb el cable de contacte de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que juntament amb d'altres participa en un àpat. En els antics monestirs i canòniques, beneficiat o prebendat amb dret de participació a la taula i a fer refeccions monàstiques. Clergue agregat al servei permanent d'un prelat. Que presenta comensalisme [...]