FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Larva vermiforme dels insectes lepidòpters, amb tres parells de potes articulades i altres d'espúries, generalment fitòfaga. Eruga de la col. Eruga barrinadora del gerani. eruga del pi Processionària del pi. eruga del roure Processionària del roure. eruga peluda del suro [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nivell energètic més alt, ocupat incompletament i apte per a participar en els enllaços químics que pugui formar. electró pi Electró que ocupa un orbital pi (símbol, π). electró sigma Electró que ocupa un orbital sigma (símbol, σ). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'electrons pi, distribuït simètricament a banda i banda. enllaç insaturat Enllaç doble o enllaç triple susceptible de sofrir reaccions d'addició. enllaç peptídic Enllaç amida resultant de la condensació d'un grup carboxílic i un grup amina de dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig. El pi roig es poda naturalment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oleoresina del pi i d'altres coníferes, massa groguenca i opaca, de propietats rubefaents i carminatives, d'on s'extreu l'oli de trementina, emprada com a base d'ungüents, com a herbicida i en la producció de càmfora sintètica. Resina semifluida que exsuda el terebint. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les branques d'un arbre des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense. Semblant a la capçada d'un pi descomunal. Bancal que es prepara per sembrar-hi una mena de llegums, verdura, etc. Element decoratiu que consisteix en un cordonet que es col·loca al capdamunt [...]