Resultats de la cerca frase exacta: 76

Diccionari de la llengua catalana
41. eruga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Larva vermiforme dels insectes lepidòpters, amb tres parells de potes articulades i altres d'espúries, generalment fitòfaga. Eruga de la col. Eruga barrinadora del gerani. eruga del pi Processionària del pi. eruga del roure Processionària del roure. eruga peluda del suro [...]
42. picornell
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua de bou. picornell blanc Llengua de bou blanca. picornell de càrritx Camagroc. picornell de pi Bolet d'agulles rufescent. picornell pelut Llengua de bou blanca. picornell vermellós Bolet d'agulles rufescent. Rossinyol 2 1.  [...]
43. electró 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nivell energètic més alt, ocupat incompletament i apte per a participar en els enllaços químics que pugui formar. electró pi Electró que ocupa un orbital pi (símbol, π). electró sigma Electró que ocupa un orbital sigma (símbol, σ). [...]
44. enllaç
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'electrons pi, distribuït simètricament a banda i banda. enllaç insaturat Enllaç doble o enllaç triple susceptible de sofrir reaccions d'addició. enllaç peptídic Enllaç amida resultant de la condensació d'un grup carboxílic i un grup amina de dos [...]
45. podar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig. El pi roig es poda naturalment. [...]
46. llampar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un llamp, tocar (algú o alguna cosa). El llamp havia llampat un pi enorme. Llampegar. Llampa a la mar, vent a la terra. Els vegetals, agafar certes malures. S'han llampat les mongeteres. Ésser ferit dolorosament per la llum. Ferir1 3.  [...]
47. pinastre
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pi d'escorça gruixuda i molt clivellada, fulles llargues i rígides, de dues en dues, i pinyes oblongues, grosses i quasi simètriques, que es fa sobretot en terrenys àcids, on pot formar boscos, i es planta també com a forestal o per resinar-lo (Pinus pinaster).  [...]
48. trementina
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oleoresina del pi i d'altres coníferes, massa groguenca i opaca, de propietats rubefaents i carminatives, d'on s'extreu l'oli de trementina, emprada com a base d'ungüents, com a herbicida i en la producció de càmfora sintètica. Resina semifluida que exsuda el terebint. [...]
49. esclata-sang
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. esclata-sang de pi Rovelló 1. esclata-sang mascle Mare del rovelló a). esclata-sang pelut Lletraga peluda.  [...]
50. capçada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les branques d'un arbre des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense. Semblant a la capçada d'un pi descomunal. Bancal que es prepara per sembrar-hi una mena de llegums, verdura, etc. Element decoratiu que consisteix en un cordonet que es col·loca al capdamunt [...]
Pàgines  5 / 8 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  Següent >>