FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grau de plaer o satisfacció que representa la disponibilitat d'un bé segons la quantitat d'aquest i d'altres d'alternatius potencialment assequibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complaença en els delits sensuals. Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat. Gran plaer. Ens obriren llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atreure (algú) per mitjà de quelcom d'apetitós, de seductor, amb afalacs. Algú, acostumar-se a alguna cosa pel plaer que hi troba. El xicot s'enllepolia amb les torrades sucades amb mel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'erotisme. Poesia eròtica. Cinema eròtic. El contingut eròtic d'una obra. Suscitat per l'impuls sexual, que l'excita o tendeix a excitar-lo. Somnis eròtics. Plaer eròtic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'estoïcisme. Doctrina estoica. Que professa l'estoïcisme. No afectat per les passions. Que manifesta indiferència pel plaer i el sofriment. Que sap suportar els mals amb fermesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Plaer. a pler De gust, volenterosament. Venir una cosa a pler. Estar-se en un indret a pler. Fer una cosa a pler. Molt1 1. M'agrada pler. Hi havia pler de noies. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viu plaer de l'ànim o dels sentits. Els delits del món. Prendre delit. Ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. Començaren la pujada amb un gran delit. No tinc delit per a fer res. [...]