FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enclou una sentència. Ple de sentències. Greu i concís. Un escrit, un discurs, sentenciós. Un estil sentenciós. Que expressa les seves opinions amb sentències, amb màximes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que entrebanca, que és un destorb, un obstacle. Aquest camí està ple d'entrebancs: branques caigudes, pedres despreses... Ja estaria llest; però m'ha sortit un entrebanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llimar. [usat generalment en pl.] Conjunt de partícules que es desprenen d'una cosa que hom llima. Llimadures de ferro. El terra és ple de llimadura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complaença en els delits sensuals. Les seves paraules manifestaven una clara tendència a la voluptat. Gran plaer. Ens obriren llur paradís ple de llum, de voluptat i de risc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument de banya, de cuir, etc., que serveix per a remenar i tirar els daus. Petita làmina òssia situada a l'interior de les cavitats nasals. Cucurull ple de gelat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de joia, especialment causada per alguna cosa que és un motiu de satisfacció, d'orgull. Estic joiós del meu fill. Del que ha fet, se'n té per molt joiós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferida, solució de continuïtat en un teixit orgànic amb pèrdua de substància, produïda per un cop o una causa morbosa. Curar una nafra. Ple de nafres. Una soca plena de nafres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que plau i atreu per la seva gràcia. Ser graciós en el caminar, en l'enraonar. Ple de gràcia. Tenir un caminar, un enraonar, graciós. Concedit com una gràcia. Un do graciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fons del buc de la nau on s'arreplega l'aigua que entra pels costats, les cobertes, etc. Lloc ple d'immundícies. Un lloc que és la sentina de tots els vicis. [...]
