FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
visites ràpidament per poder plegar d'hora. Es va esbandir les visites ràpidament per poder plegar d'hora. Escampar-se, especialment els cabells deixats anar. La llarga cabellera se li esbandia sota la gorra. A l'alba, els núvols s'esbandeixen amb la nit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Repercussió d'un cop, d'una topada. El cavall va caure, i el contracop va llançar el genet de la sella. Si aquesta casa se'n va per terra, de contracop també hauran de plegar les cases filials. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar. estar dat i beneït Una cosa, haver-se acabat, no admetre possibilitats de rectificació, de revisió, etc. anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de plegar el ram. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Abaixar o plegar en tot o en part (les veles d'una nau). amainar veles Moderar-se, cedir a l'adversari. El vent, la pluja, una tempesta, la calor, etc., minvar. El vent ha amainat. Una malaltia, un dolor, un desig, etc., minvar. La febre ha amainat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos fusiforme, amb dues aletes dorsals que es poden plegar dins un solc, amb pínnules darrere les aletes dorsal segona i anal, peduncle caudal prim, amb carenes, l'aleta caudal forcada o semilunar, que inclou el bonítol, la tonyina, el verat i d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
competent en aquestes matèries. Reconegut apte per a una professió, un ofici, entès en una matèria, etc. Aquesta metgessa és molt competent. En geol., que difícilment es pot deformar o plegar. Una roca competent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb femella i contrafemella per a poder-se plegar. Atuell amb una superfície de lona damunt la qual es trien els taps. Conjunt de regles de ferro del teler de fer xarxes que fan moure les broques i les baionetes. Petit ormeig per a pescar peixos menuts dins del port, arran de les parets del moll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de dimensions d'un llibre, d'un diari, etc., després de plegar els fulls que el componen. Dimensions d'un llibre enquadernat expressades en centímetres d'amplada i d'alçada. Dimensió d'una pel·lícula cinematogràfica o fotogràfica expressada en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(damunt les parets divisòries d'horts, de patis, etc.). Plegar en un dels caps (d'una cigarreta) el paper sobrant a fi que el tabac no caigui. Posar un botó de cuir a la punta (d'una espasa) perquè no punxi. Treballar els caps (de les barres de ferro) per donar-los una forma determinada. [...]