FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s'han d'aplomar. En una nau, posar (les quadernes, l'arbre o qualsevol peça), a plom. Caure a plom. La construcció es va aplomar per l'empenta de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de sirgar; l'efecte. Corda amb què s'estira una xarxa, una nau, des de terra per fer-la avançar paral·lelament a la riba, fer-la anar d'una riba a l'altra, etc. Corda proveïda d'un plom, pedral, etc., en un extrem i d'un flotador a l'altre, unida a l'extrem d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral dimorf del sulfur d'argent, de fórmula Ag2S, que cristal·litza en el sistema cúbic i és de color gris de plom fosc amb lluïssor metàl·lica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té pes. Tots els cossos són pesants. Que té un pes específic elevat. El plom és més pesant que el ferro. El suro és menys pesant que l'aigua. [...]