FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trot curt que, per ells mateixos, prenen sovint els cavalls, els muls, etc. Manera habitual de procedir, tarannà natural, d'algú. No el conec prou: no li he pres el demble. estar de bon demble Estar de bon humor. Veig que estàs de bon demble. estar de mal demble Estar de mal humor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar-se verd. Els camps comencen a verdejar. Tirar a verd. No ésser prou madur. Aquestes prunes encara verdegen. Tirar a obscè. El conte no és pornogràfic però verdeja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer passar de l'estat líquid a l'estat sòlid per l'acció d'una temperatura prou baixa. El fred congela l'aigua. Passar de l'estat líquid a l'estat sòlid per l'acció d'una temperatura prou baixa. Aquesta nit s'ha congelat l'oli del setrill. L'espant li congelà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser suficient, haver-n'hi prou. No és pobre aquell a qui basta poca cosa. No basta que ell ho digui. No tenir necessitat dels altres. Bastar-se a si mateix, bastar-se tot sol. [...]