FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a traçar línies, que té dues làmines metàl·liques terminades en punta entre les quals es posa una certa quantitat de tinta i que es poden acostar o separar per mitjà d'un caragol a fi que les línies surtin més o menys gruixudes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tira de pell suau usada per a tapar-se i subjectar el bigoti quan s'és al llit o a casa. Tros de cuir, etc., que es posa a la punta del calçat per a reforçar-lo o adornar-lo. Compàs emprat per a traçar circumferències de diàmetre petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, omnívors, de mida mitjana o grossa, crit ronc i estrident, de bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada, a la qual pertanyen els corbs, les gralles, els gaigs, les garses i les cornelles. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aràcnid de cos dividit en cefalotòrax i abdomen, la part posterior del qual forma una cua estreta proveïda a la punta d'un fibló verinós. escorpí d'aigua Insecte heteròpter del gènere Nepa, amb el cos aixafat i les potes anteriors molt desenvolupades [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba del gènere Fumaria, de la família de les papaveràcies, de fulles molt dividides, flors petites en raïm, zigomorfes, amb un gep a la base i amb la punta de color fosc, i fruit globós amb una sola llavor, freqüent als conreus i en llocs ruderals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. Punt d'unió del primordi seminal amb el funicle. En heràld., punt de l'escut situat al centre de la línia divisòria entre l'abisme i la punta. llombrígol de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Utensili de mida petita que es fa servir en artesania, en treballs domèstics i escolars, etc. Maquineta d'afaitar. maquineta de fer punta Maquineta per a afilar llapis. maquineta de lliços Conjunt de dispositius mecànics, actualment electrònics, responsable del moviment dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer refilets. Certs ocells, cantar. Els rossinyols refilaven entre les bardisses. Refilar com un canari. Cantar com un ocell. Fer acabar en punta. Refilar-se els bigotis. Tallar finament (un llibre, paper, etc.). Picar (els cèrcols de les botes), per fixar-los fortament, amb el refilador. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Banya buidada i foradada a la punta, usada com a instrument de vent per a fer senyals. Corn de caça. Instrument de vent, generalment de metall, de forma cònica més o menys semblant a la d'una banya. corn anglès Instrument aeròfon amb el tub de fusta lleugerament [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de fusta cilíndric terminat en punta en els dos extrems, que es fa saltar pegant-li, quan està ajagut, un cop de dalt a baix prop d'una de les puntes. Jugar a bòlit. anar de bòlit Actuar precipitadament sense saber ben bé el que cal fer, surti el que surti. [...]
