FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Costum, opinió, regla, etc., que és fruit d'un acord exprés o tàcit entre les persones. Les convencions socials faciliten la convivència. Fer una cosa per pura convenció. Negoci jurídic bilateral. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre a una regla. Fer que (alguna cosa) es mantingui en un grau o una condició volguts. Regular les despeses. Regular la temperatura. Regular la velocitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un dels ordes de sant Francesc. Membre d'algun dels ordes fundats per sant Francesc o dels posteriors que en segueixen la regla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no se sotmet a una autoritat, a una regla, que es resisteix a acceptar una idea, una opinió, un costum, etc. Refractari a les ordres d'algú. Refractari a tota reforma. Que resisteix a certes influències. Molt difícil de fondre, reduir, etc., s'aplica a materials d'estructura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma regulada segons la qual hom ha de procedir en l'acompliment de certs actes civils, religiosos, etc. Regla convinguda, requisit. Serietat, seny, amb què hom es capté envers els altres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Regla d'una institució, establerta en el moment de la seva fundació. Institució constituïda per una regla fundacional. Institut secular. institut religiós Societat de persones cristianes que emeten vots públics de pobresa, castedat i obediència i fan vida [...]