FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, rompre les bones relacions que té amb algú altre. El príncep es va deseixir del rei. Desapropiar-se 2 i 3. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. Algú, salvar-se dels compromisos, de les dificultats, dels entrebancs, etc., que el destrenyen. Es va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De naixença il·legítima, nat d'un pare i d'una mare no units en matrimoni. El fill bastard del rei. Fill d'un home casat i d'una dona soltera. Que no és de raça, d'espècie pura. Rossinyol bastard. Degenerat, adulterat. Sucre bastard. Llana bastarda. Que no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura de les cambres, especialment en hotels, fondes, vaixells, vagons llit, etc. El qui tenia la intendència de la cambra del rei. Criada que fa les feines de la casa llevat de cuinar. Persona que té cura del servei de les taules en un bar, un cafè o un restaurant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
carrossa del rei negre és la més fastuosa. Carcassa de ferro que sosté una lona, emprada per a protegir alguna cosa de la intempèrie. Carronya 2 . Arrels de canya arrossegades a mar per les riuades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió temporal de prínceps, nacions, estats, per a un fi únic. Els venecians cobejaven tenir confederació amb el rei d'Aragó. Associació permanent d'estats independents, units per un tractat en què acorden algunes polítiques comunes, especialment en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
gener. Va venir el 12 al matí. Al rei dels jocs de cartes li correspon el 12. Xifra que correspon al nombre dotze. Duu una samarreta amb un dotze. les dotze Migdia o mitjanit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. N'Andreu i en Toni. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. El rei En Jaume, l'infant En Pere. En Serafí Pitarra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda emesa pel rei. Ral de València de Jaume I. Ral català. Unitat monetària d'àmplia difusió a Europa des del segle xiii, d'or o d'argent, amb valor divers segons l'indret i l'època. ral d'ardits Unitat catalana de compte, que designava el conjunt de 12 ardits [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat governat per un rei. El regne d'Itàlia. L'antic regne de Galícia. Poder d'una divinitat i lloc on s'estén. El regne dels cels. El regne de Neptú. Territori biogeogràfic caracteritzat per la possessió de famílies i ordres endèmics de plantes i d'animals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
). falguera aquilina Falguera 2 . falguera d'espasa Falguera de fulles rígides i pinnades, llargues, d'origen asiàtic, però molt usada com a planta d'interior (Nephrolepis exaltata). falguera de rei Falguera de l'ordre de les osmundals, que forma grans fulles acabades en segments [...]
