FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'emperador Andrònic contra els turcs. Companyia franca. La Companyia de Jesús, l'orde dels jesuïtes. Des de l'edat mitjana, conjunt d'homes armats, mercenaris, a peu o a cavall, sota el comandament d'un capità, reclutats pel rei, pels nobles o pels consells municipals. Del segle [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amo d'una cosa, qui té autoritat sobre un territori, sobre una persona. Un senyor feudal. El rei, nostre senyor, ens ha declarat la guerra. Un avantpassat seu era senyor d'aquella ciutat. ésser senyor de fer alguna cosa Tenir la llibertat de fer-la. Soc senyor de fer el que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre diverses persones amb vista a un fi comú. Feu concert amb el rei de França. Concert econòmic. Obrar de concert amb algú. En el concert europeu de les nacions. Acord de coses disposades per a un fi, ordre. És admirable el concert i l'harmonia d'aquestes cambres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
econòmic. procurador reial Oficial reial de Mallorca i del Rosselló que tenia cura de l'administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc. Magistrat de l'Antic Règim que, a Tortosa, detenia les facultats rectores i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que li pertanyen, indegudament, amb violència, amb engany, d'amagat. El van robar a la sortida del cinema. Plagiar. Un jugador, agafar (una o més cartes) del carter. He llençat dues copes i he robat l'as i el rei d'espases. Un jugador, agafar (una o més fitxes de dòmino) [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
desplaent, molesta, etc. Benvolença que una persona acorda a una altra, disposició a ésser agradable. Estar en gràcia prop del rei. Caure en gràcia a algú. Allò que és acordat a algú per ésser-li agradable, sense ésser-li estrictament degut. Demanar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
emfitèutica d'una batllia, una notaria o una escrivania, un forn, una taverna, una farga, un molí o altre dret senyorial atorgada pel rei o per un baró, o bé imposició mitjançant cens i a vegades també amb pagament d'entrada. Escriptura on hom consigna un contracte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació de proximitat. No tardarem gaire a arribar-hi: ja hi som a prop. Acosta't i ho veuràs de prop. de prop De curt abast. Visió de prop. Ulleres de prop. de prop Amb un parentiu pròxim. El que no sabia ningú és que aquell home era parent de prop del rei. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Consagrar 1 2. Una autoritat eclesiàstica, conferir l'autoritat episcopal, imperial o reial. El papa va consagrar tres bisbes. El papa va consagrar Pipí el Breu rei dels francs. El 1700 fou consagrat Guillem Gonyalons bisbe de Solsona. Dedicar exclusivament al servei d'una persona o d'una cosa [...]
