FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Traslladar-se d'un lloc a un altre movent les cames de manera que a cada passa hi ha un moment en què cap dels dos peus no toca a terra. A la cursa d'avui corren totes dues. El primer quilòmetre l'ha fet corrent; el segon, caminant. Va arrencar a córrer quan va veure que el tren ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., subjectar (una cosa) doblement a fi que, si falla el primer suport, el segon l'aguanti. Permetre (a algú) de confiar en alguna cosa. Això m'assegura de la seva fidelitat. Prendre confiança en alguna cosa. Abans de cloure el tracte amb ell, assegura't de la seva honorabilitat. Fer estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nombre per un altre [o dividir un nombre entre un altre] Determinar el nombre que multiplicat pel segon dona un producte igual al primer. Separar (un conjunt de persones o de coses) en grups, en classes, en espècies. Podem dividir aquests elements en abstractes i concrets. Les ciències es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Màquina, impossible de construir segons el segon principi de la termodinàmica, que realitzaria un procés cíclic el resultat del qual seria l'extracció de calor d'una única font i la producció d'una quantitat equivalent de treball. Realització plàstica dotada de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. superfície plana Pla1 1 1. superfície quàdrica Superfície algebraica de segon grau a l'espai de tres dimensions. superfície reglada Superfície engendrada per una recta. superfície d'estratificació Interfície que separa dos estrats. superfície d'ona [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acte o procés de fer iguals dues quantitats. En econ., procés de fer dues variables independents iguals l'una a l'altra. En mat., igualtat entre dues expressions que contenen una o més incògnites. Equació de primer grau, de segon grau. Equació amb una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Fer una cosa a fi de bé. El fi justifica els mitjans. Tenir un segon fi. a fi de [o a fi i efecte de] Amb la finalitat de. Es va apuntar a la llista a fi de tenir plaça a l'autocar. a fi que Perquè2 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més refringent a un altre de menys refringent, hi ha un angle d'incidència màxim tal que tots els rajos que hi incideixen amb un angle més gran que aquest no passen al segon medi ni tan sols parcialment, sinó que són reflectits un altre cop cap al medi d'on procedeixen [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
malaltia, d'un traumatisme. Una cremada de segon grau. Valor que pot atènyer o tenir una cosa susceptible de variació. Un alt grau de cultura. Un home eloqüent en alt grau. En una sèrie de termes en progressió creixent o decreixent, un dels seus termes. El grau de cocció d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conseqüència de l'objecte que l'ha causada. En una aplicació entre dos conjunts, subconjunt format pels elements del segon conjunt que provenen d'algun element del primer. Element d'aquest subconjunt. En els sistemes de televisió, àrea total explorada pel feix d'electrons en els tubs [...]
