FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer com si fos certa, veritable, real, etc., (una cosa que no ho és). Fingir una malaltia. Fingia d'estar malalt. Fingia una alegria que estava lluny de sentir. Fingia que passava un gran dolor. Van fingir un casament. És un home que no sap fingir. Donar com a certa (una cosa imaginada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps fresc. Fer fresca. Fred moderat, especialment agradable quan hom té calor. Sentir fresca. Prendre la fresca. anar a la fresca Anar amb poca roba. estar a la fresca [o posar-se a la fresca] Estar, posar-se, en un indret fresc. prendre's una cosa a la fresca Sense immutar-se per ella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distància. Es va sentir el crit a cent metres a la rodona. Figura de nota musical considerada en la notació moderna com a unitat principal de mesura del temps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plaer i aprovació provocat per una persona o una cosa que posseeix alguna qualitat extraordinària, excel·lent. Sentir admiració per un poeta, per una virtut, per un bell paisatge. Objecte d'admiració. Aquest xicot és l'admiració de tothom pel seu talent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unió, entre dues o més persones, que resulta d'una manera comuna de sentir, de pensar, d'obrar. Viuen tots en perfecte acord. El bon acord entre parents. Pacte pel qual cessen desavinences, dissentiments, discrepàncies. Les dues parts no pogueren venir a un acord. L'acord de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, sentir, calor o fred. Les calors de l'estiu. Corrent he agafat calor. Animació, passió, amb què hom fa una cosa. En la calor de la discussió, de la disputa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentit corporal amb què es perceben els sabors. L'òrgan del gust. Tenir el gust fi, delicat, esmussat. Sabor. Un gust agradable, exquisit. No tenir una menja gust de res. No sentir el gust del menjar. Sensació agradable que produeixen certs sabors i, en general, plaer que hom [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'agafar les armes, especialment de preparar-se a la defensa si s'aproxima l'enemic. En sentir l'alarma, els soldats acudiren als llocs de combat. Avís o senyal fet en cas de perill. Senyal d'alarma. Crit d'alarma. Donar l'alarma. falsa alarma Alarma donada sense motiu ver. Aparell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar l'activitat a un fi, especialment d'ordre moral, de tal o tal manera en una circumstància donada. Ell ha obrat molt malament fent això. Obra bé i no temis el que diran. obrar del seu cap Fer del seu cap. Deixar sentir els seus efectes, tenir eficàcia. El remei ja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funció renal del ronyó. Ronyonada 1. Del cop va sentir un fort dolor als ronyons. tenir el ronyó cobert Ésser ric. Part central, la més interna, d'un territori, d'un afer, etc. És del ronyó de Catalunya. [...]
