Resultats de la cerca frase exacta: 41

Diccionari de la llengua catalana
11. ovació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esclat d'aplaudiments, de manifestacions d'entusiasme. En l'antiguitat romana, cerimònia menys solemne que el triomf. [...]
12. pompós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb pompa, ple de pompa. Una festa pomposa. Paraules pomposes. Estil pompós. Lent i solemne. Una interpretació pomposa. [...]
13. fasts
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Monuments escrits que conserven el record dels esdeveniments. Aquest solemne esdeveniment serà enregistrat en els fasts de la nostra ciutat. [...]
14. fidejussió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de fiança per a tota mena d'obligacions que revestia la forma de contracte verbal i solemne per estipulació. [...]
15. tripudi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa solemne a l'antiga Roma. Auspici que els antics romans treien de la manera de menjar dels galls sagrats. [...]
16. protestar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, testimoniar, d'una manera clara i solemne. Protestar amor, respecte. Protestar innocència. Constatar formalment el refús d'acceptació i de pagament (d'una lletra de canvi, d'un taló, etc.). Fer una reclamació contra un acte o una mesura que es considera [...]
17. seguici
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d'un enterrament. Conjunt dels seguidors o partidaris d'un personatge, d'una doctrina, etc. El líder i el seu seguici. Seguit1 [...]
18. vuitada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de vuit dies durant els quals celebra l'Església una festa solemne. La vuitada de Corpus. Tots els sants tenen vuitada.  [...]
19. campanut -uda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té certa semblança amb la figura, amb el so, d'una campana. Afectadament solemne i emfàtic. Seriós i campanut, deixà anar una sentència en llatí. [...]
20. fanfara
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocada de trompetes en to solemne o joiós. Fragment musical breu, molt sonor, d'acords ràpids i ritmats, propi de les suites instrumentals del segle xvii. [...]
Pàgines  2 / 5 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  Següent >>