FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, testimoniar, d'una manera clara i solemne. Protestar amor, respecte. Protestar innocència. Constatar formalment el refús d'acceptació i de pagament (d'una lletra de canvi, d'un taló, etc.). Fer una reclamació contra un acte o una mesura que es considera [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de persones que acompanya i segueix algú per fer-li honor en una cerimònia, en una marxa solemne, etc. El príncep amb el seu seguici. El seguici d'un enterrament. Conjunt dels seguidors o partidaris d'un personatge, d'una doctrina, etc. El líder i el seu seguici. Seguit1 [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té certa semblança amb la figura, amb el so, d'una campana. Afectadament solemne i emfàtic. Seriós i campanut, deixà anar una sentència en llatí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tocada de trompetes en to solemne o joiós. Fragment musical breu, molt sonor, d'acords ràpids i ritmats, propi de les suites instrumentals del segle xvii. [...]