FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (alguna cosa) s'esdevingui més tard. Hem retardat la sortida: en lloc de demà, serà demà passat. retardar un rellotge Fer, movent les busques, tenint-lo parat un temps, etc., que assenyali una hora anterior a la que assenyalaria si no l'haguessin tocat. Un rellotge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que integra. Moviment integrador. Persona integradora. Aparell per a calcular mecànicament integrals. Dispositiu, transductor, circuit, etc., que dona un senyal de sortida proporcional a la integral en el temps del senyal d'entrada. integrador fotoelèctric Aparell per a determinar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos amb caminals intricats, que fan difícil, un cop dins, de trobar-ne la sortida. El laberint de Creta. Complicació inextricable. Entrecreuament de camins, de galeries d'una mina, etc. Conjunt de cavitats sinuoses que componen l'orella interna. Porció cortical del ronyó [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orfe menor sota la cura d'un tutor. Obertura contràctil de l'iris de l'ull. pupil·la d'entrada En un sistema òptic, obertura del diafragma de l'aparell. pupil·la de sortida En un sistema òptic, imatge que el sistema dona del diafragma real de l'aparell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que s'encarrega de controlar que les embarcacions se situïn en línia recta abans de la sortida d'una cursa de rem o de piragüisme en aigües tranquil·les. Instrument emprat en topografia per mitjà del qual un sol operador pot intercalar un punt sobre una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Temps que transcorre des de trenc d'alba fins a la sortida del sol. Cantada, música, feta al carrer per festejar una persona, especialment el jovent les noies, a la matinada i àdhuc a la nit. albada general Passeig de colles fent música pels carrers. mitja albada Esquellotada. Alba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sortida total o parcial d'un òrgan per una obertura anormal del seu receptacle. Reduir una hèrnia. Hèrnia umbilical. hèrnia escanyada Hèrnia en què l'intestí és comprimit per l'obertura per on ha sortit de la cavitat que el contenia. hèrnia de la col [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So que es produeix xiulant. Des d'ací sento els seus xiulets. Els xiulets del vent. Les orelles em fan xiulets. Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en què l'aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l'orifici de sortida. Tavella tendra de fava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un transformador, enrotllament connectat a la font d'alimentació. enrotllament secundari En un transformador, enrotllament considerat de sortida. [...]
